Joan Pons (Ferreries, 1960). Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, es defineix com a narrador i creador d’històries. La seva obra narrativa, sempre d’una gran ambició literària, ha estat guardonada amb diversos premis: Joan Ramis i Ramis, Francesc d’Albranca, Fundació Enciclopèdia Catalana, Joaquim Ruyra, premi Pollença i Ciutat d’Alzira. El 2016 publica el primer llibre de poemes. Coŀlaborador habitual en premsa, manté la secció setmanal Pedraules , incisiva i d’una alta qualitat literària, al diari Menorca.
Obres Publicades
Narrativa
No cregui el que diuen de mi. Barcelona: Ed. 1991.
Homes sols. Barcelona, 2001.
No cregui el que diuen de mi. Reedició. Menorca: Ed.
Noveŀla
Nàufrags, Barcelona: 1993.
El laberint de les girafes. Barcelona: 1999.
Remant cap al sol. Barcelona: 2001. (juvenil)
Sorra a les sabates. Barcelona: 2005.
Barba-rossa. Barcelona:2006.
La casa de gel. Alzira: 2010.
Gossos de pluja. Pollença: 2011.
Arenal. Alzina: Editorial Neopàtria, 2019.
La malaltia del cor. Barcelona: Editorial Univers, 2022
Poesia
L’illa dels arbres vençuts. Calonge, AdiaA Edicions, 2016.
Articles periodístics
Pedraules. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2016.
Altres
Punxaguda. (Àlbum iŀlustrat). Barcelona: SD Edicions, 2013
Literatura menorquina 