El passat 19 de juliol moria el poeta, filòleg, escriptor, activista, savi i mestre Joan F. López Casasnovas. Des del dolor i la desolació que la seva desaparició prematura ha provocat en el món de la cultura, de la societat menorquina, dels admiradors de la seva obra i de la seva figura, de tanta gent que l’estimàvem, volem reproduir un dels seus magnífics poemes:
DESERT
Pertot on gir els ulls veig el desert.
Si els alç a l’infinit, passen ocells.
Si mir en terra, ni verd ni ramell
brollen assaciant l’ànim inert.
Els núvols lluny, me’n vaig amb ells,
i el vent, que de ponent forma un concert
de blaus marins i blaus de cel obert,
m’empeny, humit, cap a horitzons novells.
I som, desplegant ales, pel camí
que em durà a un lloc desconegut per mi
on rars crisantems blaus prenen futur.
Esqueixa el vel la nit i esdevé clar.
Solquen el món oratges d’un demà
de llum, que cega el cau del Drac obscur.
De De sol a sol (Col·lecció El Turó, Publicacions de Sa Nostra, 1999)
Literatura menorquina 